Actividad física y estilo de vida en pacientes con hígado graso no alcohólico y síndrome metabólico

Laburpena

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és una patologia que es caracteritza per l'acumulació de greix en els hepatòcits sense que el consum abusiu d'alcohol en sigui la seva causa. Els hàbits de vida poc saludables, és a dir, el sedentarisme i una dieta poc saludable, juntament amb alguna o algunes de les anomalies de la síndrome metabòlica (obesitat abdominal, hipertrigliceridèmia, hipertensió, glucosa en dejú elevada i/o el colesterol lligat a lipoproteïnes d'alta densitat o HDL) són factors que es relacionen amb el molt possible desenvolupament de la MFGNA. Actualment, no hi ha tractament farmacològic per a la MFGNA, encara que es tracta d'una malaltia en auge cada vegada més freqüent i la prevalença de la qual s'estima que segueixi augmentat amb els anys. La progressió cap a estadis més greus no és immediata, però cal tenir en compte que la MFGNA pot progressar cap a fibrosi, cirrosi i fins i tot cap a un possible carcinoma hepatocel·lular. A més, es relaciona amb moltes altres malalties com és el cas d'una altra mena de complicacions hepàtiques, dificultats amb el somni, obesitat abdominal, malalties cardiovasculars, diabetis mellitus tipus 2 i patologia renal crònica. Per això és tan important l'adequat diagnòstic i maneig de la MFGNA. La primera estratègia a aplicar en el maneig de la MFGNA és el canvi d'estil de vida. Es tracta del millor tractament descrit fins al moment per a millorar, tant el conjunt de ACTIVITAT FÍSICA I ESTIL DE VIDA EN PACIENTS AMB FETGE GRAS NO ALCOHÒLIC I SÍNDROME METABÒLICA Catalina Maria Mascaró Bestard – Tesis Doctoral XXIV malalties que constitueixen la síndrome metabòlica, com la MFGNA. El tractament recomanat és la pràctica de l’activitat física junt a dieta saludable, que no sols millora la MFGNA, sinó també, la salut cardiovascular i metabòlica, així com amb la mortalitat en general. Tots els estudis analitzats en la present Tesi Doctoral mostren associacions beneficioses entre els paràmetres clínics de la MFGNA i de la síndrome metabòlica quan es compleix amb una dieta mediterrània i pràctica regular d'activitat física. Els participants amb alts nivells d'activitat física van tenir major despesa energètica i van gastar més calories de les que van ingerir. A més, l'activitat física va ser un factor de risc per als nivells de l'aspartat aminotransferasa, alhora que un factor protector per a l'alanina aminotransferasa, la gamma-glutamil transferasa (GGT) i el contingut de greix intrahepàtic. Els pacients amb estadis de esteatosis més elevats, a l'hora de realitzar les proves d'aptitud física, van presentar menor força manual en posició asseguda i dempeus, valors inferiors en la prova del Chester-step, en l'eficiència del somni i la despesa energètica, i una major intensitat d'activitat física lleugera i moderada. Una intervenció amb dieta i activitat física regular durant sis mesos va millorar l'aptitud funcional en pacients de mitjana edat amb MFGNA i síndrome metabòlica. A més, també va millorar la capacitat aeròbica en aquestes persones. La interrupció d'activitat física regular juntament amb un estil de vida poc saludable va conduir a l'empitjorament de la síndrome metabòlica i la MFGNA. El confinament per COVID-19 va induir una disminució de l'activitat física en les persones més actives, mentre que les inactives van augmentar aquests nivells. La motivació va ser molt important durant aquest període de confinament. Llavors, l'estil de vida mediterrani, basat en el compliment d'una dieta mediterrània i la pràctica regular d'activitat física, és essencial per a tractar la MFGNA i disminuir la síndrome metabòlica. És important tenir en compte la importància de combinar totes dues pràctiques, tant la dietètica com la física, perquè tenen la mateixa rellevància i es complementen l'una amb l'altra a l'hora de combatre la MFGNA.