Heterogeneitat i polifonia en la narrativa de Joan Pla

Zusammenfassung

Aquesta tesi parteix del propòsit d’aportar una anàlisi consolidada en el camp de l’estudi de la Literatura escrita en valencià de l’obra narrativa de Joan Pla, destinada tant a un públic infantil com adolescent, jove i adult. A més a més, cal partir del fet que Joan Pla es diferencia de la resta d’escriptors de la seua època no sols pels seus destinataris, sinó també per la diversitat temàtica i l’estil adaptat a les necessitats del públic lector. Amb la tasca iniciada, cal dir que la manca d’estudis sobre l’autor, tret d’algun estudi com els de Messeguer, Palomero o Gisbert, ha dificultat l'accés al material bibliogràfic disponible per dur a terme l'anàlisi i alhora m'ha empentat a contribuir, amb aquest xicotet gra d’arena, al fet que el públic lector reconega un autor tan polifacètic i amb una obra tan prolífica, amb la qual reivindica i retrata una societat des dels anys huitanta fins a l’actualitat. Així, doncs, basant-nos en l’estudi del concepte de polifonia, que va ser encunyat pel teòric rus Bajtín, en referir-se a la novel·la Crimen y castigo de Dostoievski, segons el qual el text narratiu desprén diverses veus (no només la del narrador), i al mateix temps en el concepte d’heterogeneïtat, es va considerar necessari estudiar aquest binomi en l’extensa obra narrativa de Joan Pla, atés que els estudis existents sobre l'autor són més aviat escassos. Els objectius generals que s'esperen acomplir amb aquesta investigació són: 1. Investigar el binomi de Polifonia i Heterogeneïtat com a punts indispensables en la interpretació hermenèutica de l’obra narrativa de Joan Pla. 2. Constatar com el lector ideal està al servei de l’autor des del realisme social, i estudiar els aspectes de polifonia en Pla, seguint els estudis existents sobre Bajtín a propòsit de l’obra de Dostoievski, sobre les veus discursives, el tipus de narrador, el prototipus de personatges, el tipus de llenguatge, l’espai... per demostrar la polifonia i l'heterogeneïtat en l'obra narrativa de Joan Pla. Als objectius principals s'adjunten, entre d’altres, objectius específics, com ara: estudiar la polifonia i la heterogeneïtat en un corpus de vint obres seleccionades, representatives d’aquest binomi de termes literaris i reivindicar l'estudi de l'obra narrativa de Pla i la conveniència d'introduir-lo, consegüentment, a les aules, partint dels interessos dels lectors, tant el públic infantil, com els adolescents, els jóvens i adults, així com revisar l’evolució de la narrativa des dels anys setanta fins a l’actualitat. Per tal de dur a terme l’anàlisi que permeta respondre als objectius proposats, aquesta investigació parteix d'un enfocament descriptiu i analític, a partir d’un corpus representatiu de vint obres seleccionades: • No fiqueu llorers sobre el meu nom (1980) • Mor una vida, es trenca un amor (1981) • Marise allò què és (1981) • El poble que recuperà la lluna (1990) • El misteri del temple grec (1991) • Tots els noms d’Eva (1994) • El segrest (1994) • L’estranya mort de Berta (1996) • Només la mar ens parlarà d’amor (1999) • La vida secreta de Marta (2000) • Cartes d’amor i de mort (2001) • L’avi Sòcrates i la bruixa Penèlope (2006) • Camí sense retorn (2007) • Xantal, la xica digital (2007) • Wallu, la filla de la selva (2008) • El secret del collar de diamants (2010) • La violinista de París (2010) • Amor i mort a Venècia (2013) • Ciutat de corrupcions (2014) • El primer amor de Joel i Agnés (2015) Partint d’aquesta mostra, s’ha dut a terme un buidatge de tots els elements que confereixen polifonia i heterogeneïtat al conjunt de l’obra narrativa. A més, la investigació es basa en un mètode qualitatiu, ja que es tracta d’un enfocament basat, sobretot, en l’anàlisi de les obres seleccionades. Així, el principal objectiu s’ha dut a terme a partir d’una metodologia analítica, on obra per obra i recurs per recurs s’han extret dades i característiques que justifiquen la hipòtesi inicial plantejada. L'estudi s'ha centrat, en primer lloc, en les obres de les primeres edicions, tasca costosa, ja que en no poques ocasions les obres s’han hagut de localitzar en diverses llibreries especialitzades i en biblioteques municipals. En segon lloc, s'ha dut a terme un buidatge i anàlisi des dels elements paratextuals (portades, contraportades...), els títols, la gran diversitat de temes (l’amor, la mort, la fugida d’adolescents, les relacions socials, la droga); el narrador, els personatges (segons si són per a obres infantils, per a xiquets de dotze anys, per a jóvens o per a adults), l’estructura, els finals de la novel·la; també l’espai i el temps. Pel que fa a l’estudi del llenguatge ens hem basat, en primer lloc, en el programa de concordances TextSTAT 2.9c. (c) Matthias Hüning (2014) que permet l’estudi dels diversos contextos més repetits en les obres estudiades, així com de les unitats lèxiques més freqüents i que atorguen cohesió a la narrativa de Pla. Pel que fa a l'estructura d'aquesta tesi, cal dir que l’hem organitzada en cinc apartats: a la primera part hem fet un breu repàs dels termes enunciació i discurs, tot diferenciant l’oració de l’enunciat, seguint les teories de Bajtín, Todorov i Ducrot, entre d'altres. A partir d’aquestos conceptes ens endinsem en l'estudi del terme polifonia seguint Bajtín i altres autors per arribar als tipus de polifonia o de textos polifònics que es divideixen en: discurs reproduït, enunciats ecoics (ironia, humor, paròdia) i intertextos, on destaquem les aportacions de Barthes i Genette. Hem fet esment a l’estètica de la recepció, on destaquen els estudis d'Íser i Mendoza, entre d'altres, a propòsit del lector implícit i dels conceptes de realitat o ficció, amb què s’al·ludeix a la teoria dels mons possibles. A la segona part de la tesi, per tal d'ubicar Joan Pla en la seua època hem avaluat el rol desenvolupat per la producció narrativa que reviscolà cap a 1970 i que suposà l’anunci d’una etapa més productiva en la nostra narrativa, la dels anys 80. Els crítics literaris coincideixen que l’oportunitat d’una narrativa valenciana en el circuit literari de tot el domini lingüístic català, abans aïllada, es produeix a partir del 1970 i es referma o consolida a la dècada dels 80. Serà una dècada de canvis socials i polítics que propiciarà un augment palés en la literatura catalana. En la tercera part de l’estudi hem revisat els orígens i l’abast del terme de literatura infantil i juvenil, i s'hi han mostrat les tendències i gèneres narratius, així com els autors més rellevants. És en aquest context de la narrativa catalana actual juvenil i infantil dels 80, on situem el nostre objecte d’estudi, l’autor valencià Joan Pla i la seua obra, ja que considerem que és un autor cabdal i no gaire estudiat en la literatura catalana actual. Conegut tan sols per algunes obres de literatura juvenil, com ara Mor una vida es trenca un amor, tot desconeixent que és un autor polifacètic que escriu tant contes i novel·les per a adults, com novel·les juvenils i també literatura infantil, atés que tracta gran varietat de temes amb un estil, podríem dir, versemblant, proper al lector i alhora culte i retòric. En quart lloc, destaquem la vida i l’obra completa fins al 2015 del nostre autor valencià Joan Pla. I per finalitzar, ens hem endinsat en una anàlisi profunda d’una selecció de vint obres representatives de la seua producció literària. En aquest apartat analitzarem des dels elements paratextuals (portada, contraportada...), el tema i un breu resum argumental de cada obra seleccionada. També hem estudiat la diversitat i la polifonia dels títols, així com la polifonia de les veus narratives, dels personatges, revisant tant els discursos reproduïts, és a dir el discurs directe, el discurs indirecte i el discurs indirecte lliure, així com els enunciats ecoics (humor, ironia, intertextualitat, metadiegesi). Amb l’estudi de la caracterització dels personatges, que varien segons el lector ideal i els temes molt diversos, amb els quals s’intenta arribar a tota la societat, també veurem com Pla canvia el llenguatge i estil atenent a aquests factors i a la diversitat en l’enunciació polifònica. Altres factors que també estan associats a la polifonia i a l'heterogeneïtat, per la seua diversitat, són: l’estructura, segons l’incipit, si comença per una data, un espai, la descripció d’un personatge, com estan estructurats els capítols o seqüències, així com la fi de les obres, seguint els estudis de M. Kunz. De més a més analitzarem l’espai i el temps. De més a més, l’estudi del llenguatge ha estat cabdal en la nostra anàlisi, si tenim en compte la riquesa de la paraula en Pla, tant des de l'anàlisi de les varietats funcionals, on destaca l’ús de les formes col·loquials o frases fetes, el llenguatge argot, els vulgarismes i el llenguatge específic segons la temàtica emprada, així com la utilització del llenguatge idiolectal o utilització de llenguatges específics o tècnics; a més de l’estil literari, on hem estudiat els recursos retòrics més freqüents en Joan Pla, com ara la utilització de símbols, metàfores, sinestèsies, hipèrboles, interrogacions retòriques, isotopies textuals, personificacions i comparacions, trets que conformen un estil únic en el nostre autor i mostren la polifonia i l'heterogeneïtat en l’obra de Pla, un autor que s’implica amb el lector implícit, atés que a través de la seua prolífica i polifacètica obra vol arribar a tota la societat.