Imatge corporal i estil de vida en adults grans amb sobrepès i obesitat

  1. Cristina Bouzas Velasco 1
  2. Maria del Mar Bibiloni Esteva 2
  3. Josep A. Tur Marí 3
  1. 1 Grup de recerca NUCOX (Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu) de la UIB. Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB.
  2. 2 Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB i investigadora del Grup de Recerca NUCOX (Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu) de la UIB, del CIBEROBN (Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició) de l’Institut de Salut Carlos III, i de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa).
  3. 3 Grup de Recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears, del CIBEROBN (Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició) de l’Institut de Salut Carlos III i de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IDISBA).
Revista:
Anuari de l'envelliment: Illes Balears

ISSN: 2174-7997

Año de publicación: 2021

Año: 2021

Páginas: 324-345

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Anuari de l'envelliment: Illes Balears

Resumen

La obesidad en las personas mayores incrementa el riesgo de sufrir varias patologías, además de producir limitaciones funcionales y reducir la calidad de vida. La primera estrategia a aplicar para manejar el exceso de peso se basa en estilos de vida saludables. Sin embargo, los cambios en los estilos de vida no siempre son fáciles de implementar. La autopercepción del exceso de peso se relaciona con el manejo espontáneo del peso corporal, generalmente mediante la alimentación, la actividad física o combinaciones de ambas. Con ingestas calóricas similares se encontraron diferencias en los patrones dietéticos, lo que destaca la importancia de la selección de alimentos. Los deseos de perder mucho peso se asocian con estilos de vida menos saludables, pero también con un mejor resultado de los programas de promoción de estilos de vida. Las mejoras en los estilos de vida, la salud y la percepción de la calidad de vida disminuyen los deseos de perder peso, lo que podría suponer que el individuo se «conformase» con pesos que aún estuvieran en las categorías de sobrepeso y obesidad. Los esfuerzos para bajar de peso mantenidos en el tiempo se relacionan con un mejor patrón dietético espontáneo y, con efectos más moderados, cuándo se aplica una intervención de promoción de estilos de vida saludables. Por otra parte, las personas que inician un programa de promoción de la salud estando en su peso máximo son las que más se benefician de este en el corto plazo. Así, tanto el peso máximo alcanzado previamente como la satisfacción con la imagen corporal deben tenerse en cuenta al iniciar y elegir una estrategia para el manejo del peso.

Referencias bibliográficas

  • Alberti, K. G., Eckel, R. H., Grundy, S. M. et al. (2009). Harmonizing the metabolic syndrome: a joint interim statement of the International Diabetes Federation Task Force on Epidemiology and Prevention; National Heart, Lung, and Blood Institute; American Heart Association; World Heart Federation; International Atherosclerosis Society; and International Association for the Study of Obesity. Circulation. 120(16): 1640-1645.
  • Aranceta Bartrina, J., Pérez Rodrigo, C., Alberdi Aresti, G., Ramos Carrera, N. I Lázaro Masedo, S. (2016). Prevalence of General Obesity and Abdominal Obesity in the Spanish Adult Population (Aged 25-64 Years) 2014-2015: The ENPE Study. Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 69(6): 579-587.
  • Blüher, M. (2019). Obesity: global epidemiology and pathogenesis. Nat Rev Endocrinol, 15(5): 288-298.
  • Bouzas C., Bibiloni, M. D. M. i Tur, J. A. (20199. Relationship between Body Image and Body Weight Control in Overweight ≥55-Year-Old Adults: A Systematic Review. Int J Environ Res Public Health. 16(9): 1622.
  • Chooi, Y. C., Ding, C. i Magkos, F. (2019).The epidemiology of obesity. Metabolism. 92: 6-10.
  • Diolintzi, A., Panagiotakos, D. B. i Sidossis, L. S. (2019). From Mediterranean diet to Mediterranean lifestyle: a narrative review. Public Health Nutr. 22(14): 2703-2713.
  • Donini, L. M., Serra Majem, L.; Bulló, M., Gil, Á. i Salas-Salvadó, J. (2015). The Mediterranean diet: culture, health and science. Br J Nutr. 113 Suppl. 2: S1-S3.
  • Durrer Schutz, D., Busetto, L., Dicker, D. et al. (2019). European Practical and Patient-Centred Guidelines for Adult Obesity Management in Primary Care. Obes Facts. 12(1): 40-66.
  • Fundación Dieta Mediterránea - ¿Qué es la dieta mediterránea? [internet]. 2010 [citat el 5 d’agost de 2021]. https://dietamediterranea.com/nutricion-saludable-ejercicio-fisico/
  • Ju, S. Y., Lee, J. Y. i Kim, D. H. (2017). Association of metabolic syndrome and its components with all-cause and cardiovascular mortality in the elderly: A meta-analysis of prospective cohort studies. Medicine. 96(45): e8491.
  • Katzmarzyk, P. T., Church, T. S. i Blair, S. N. (2004). Cardiorespiratory fitness attenuates the effects of the metabolic syndrome on all-cause and cardiovascular disease mortality in men. Arch Intern Med. 164(10): 1092-1097.
  • Koliaki, C., Liatis, S. i Kokkinos, A. (2019). Obesity and cardiovascular disease: revisiting an old relationship. Metabolism. 92: 98-107.
  • Lecube, A., Monereo, S., Rubio, M. Á. et al. (2017). Prevención, diagnóstico y tratamiento de la obesidad. Posicionamiento de la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad de 2016. [Prevention, diagnosis, and treatment of obesity. 2016 position statement of the Spanish Society for the Study of Obesity.] Endocrinol Diabetes Nutr. 64 Suppl. 1: 15-22.
  • Martínez González, M. A., Buil Cosiales, P., Corella, D. et al. (2019). Cohort Profile: Design and methods of the PREDIMED-Plus randomized trial. Int J. Epidemiol. 48(2): 387-388.
  • Mathus-Vliegen, E. M. (2012). Obesity and the elderly. J. Clin. Gastroenterol. 46(7): 533-544.
  • Mente, A., de Koning, L., Shannon, H. S. i Anand, S. S. (2009). A systematic review of the evidence supporting a causal link between dietary factors and coronary heart disease. Arch. Intern. Med. 169(7): 659-669.
  • Mills, J., Roosen, K. i Vella-Zarb, R. (2011). The psychology of body image: Understanding body image instability and distortion. A: Greene S, editor. Body Image: Perceptions, Interpretations, and Attitudes. Nova Science Publishers; p. 59– 80.
  • Mills, J. S., Shannon, A. i Hogue, J. (2017). Beauty, Body Image, and the Media. In: Martha Peaslee Levine, Perception of Beauty, IntechOpen.
  • Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Gobierno de España (2015). Actividad Física para la Salud y Reducción del Sedentarismo. Recomendaciones para la población. Estrategia de Promoción de la Salud y Prevención en el SNS [internet]. [citat el 5 d’agost de 2021 ]. https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Estrategia/docs/Recomendaciones_ActivFisica_para_la_Salud.pdf
  • Ouslander, J. G. i Beck, J. C. (1982). Defining the health problems of the elderly. Annu. Rev. Public Health. 3: 55-83.
  • Quiles, Y. (200). Taller de imagen corporal y alimentación. A: Quiles, M. J.; Van-der Hofstadt, C. J. (eds.) Mejora las habilidades de tus estudiantes, Universidad Miguel Hernández, Alicante.
  • Ramos, P., Moreno Maldonado, C., Moreno, C. i Rivera, F. (2019). The Role of Body Image in Internalizing Mental Health Problems in Spanish Adolescents: An Analysis According to Sex, Age, and Socioeconomic Status. Front Psychol. 10: 1952.
  • Trichopoulou, A., Martínez González, M. A., Tong, T. Y. et al. (2014). Definitions and potential health benefits of the Mediterranean diet: views from experts around the world. BMC Med. 12:112.
  • Weir, C. B. i Jan, A. (2020). BMI Classification Percentile And Cut Off Points. In: StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing.
  • Whale, K., Gillison, F. B. i Smith, P. C. (2014). «Are you still on that stupid diet?»: women’s experiences of societal pressure and support regarding weight loss, and attitudes towards health policy intervention. J. Health Psychol. 19(12): 1536-1546.
  • Wharton, S., Lau, D. C. W., Vallis, M. et al. (2020). Obesity in adults: a clinical practice guideline. CMAJ. 192(31): E875-E891.
  • World Health Organization - Europe (WHO-Europe). Obesity [internet] [citat el 5 d’agost de 2021]. https://www.euro.who.int/en/health-topics/noncommunicable-diseases/obesity
  • World Health Organization (WHO). Obesidad y sobrepeso [Internet]. 2020 [citat el 5 d’agost de 2021]. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/obesity-and-overweight
  • World Health Organization (WHO). Alimentación sana [Internet]. 2018 [citat el 5 d’agost de 2021]. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/healthy-diet
  • Yang, J., Hu, J. i Zhu, C. (2020). Obesity aggravates COVID-19: a systematic review and meta-analysis [publicat en línia abans que la versió impresa, 30 de juny de 2020]. J. Med. Virol. https://doi.org/10.1002/jmv.26237
  • Yumuk, V., Tsigos, C., Fried, M. et al. (2015). European Guidelines for Obesity Management in Adults [apareix la correcció publicada a Obes Facts. 9(1): 64]. Obes Facts. 8(6): 402-424.
  • Zhao, Y., Li, Z., Yang, T., Wang, M. i Xi, X. (2018). Is body mass index associated with outcomes of mechanically ventilated adult patients in intensive critical units? A systematic review and meta-analysis. PLoS One. 13(6): e0198669.