Imatge corporal i estil de vida en adults grans amb sobrepès i obesitat

  1. Cristina Bouzas Velasco 1
  2. Maria del Mar Bibiloni Esteva 2
  3. Josep A. Tur Marí 3
  1. 1 Grup de recerca NUCOX (Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu) de la UIB. Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB.
  2. 2 Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB i investigadora del Grup de Recerca NUCOX (Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu) de la UIB, del CIBEROBN (Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició) de l’Institut de Salut Carlos III, i de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa).
  3. 3 Grup de Recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears, del CIBEROBN (Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició) de l’Institut de Salut Carlos III i de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IDISBA).
Mostrar afiliaciones +
Revista:
Anuari de l'envelliment: Illes Balears

ISSN: 2174-7997

Año de publicación: 2021

Año: 2021

Páginas: 324-345

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openIbdigital editor

Otras publicaciones en: Anuari de l'envelliment: Illes Balears

Resumen

L’obesitat en les persones grans incrementa el risc de patir diverses patologies, a més de produir-los limitacions funcionals i reduir la seva qualitat de vida. La primera estratègia que s’ha d’aplicar per gestionar l’excés de pes es basa en estils de vida saludables. No obstant això, els canvis en els estils de vida no sempre són fàcils d’implementar. L’autopercepció de l’excés de pes es relaciona amb el control espontani del pes corporal, generalment mitjançant l’alimentació, l’activitat física o combinacions d’ambdós hàbits. Amb ingestes calòriques similars es trobaren diferències en els patrons dietètics, la qual cosa destaca la importància de la selecció dels aliments. Els desitjos de perdre molt de pes s’associen a estils de vida menys saludables, però també a més bon resultat dels programes de promoció d’estils de vida. Les millores en els estils de vida, la salut i la percepció de la qualitat de vida disminueixen els desitjos de perdre pes, i això podria suposar que l’individu es «conformi» amb pesos que encara estiguessin en les categories de sobrepès i obesitat. Els esforços per baixar de pes mantinguts en el temps es relacionen amb més bon patró dietètic espontani i, amb efectes més moderats, quan s’aplica una intervenció de promoció d’estils de vida saludables. D’altra banda, les persones que inicien un programa de promoció de la salut estant en el pes màxim són les que més se’n beneficien a curt termini. Així, tant el pes màxim assolit prèviament com la satisfacció amb la imatge corporal s’han de tenir en compte en iniciar i triar una estratègia per controlar el pes.

Referencias bibliográficas

  • Alberti, K. G., Eckel, R. H., Grundy, S. M. et al. (2009). Harmonizing the metabolic syndrome: a joint interim statement of the International Diabetes Federation Task Force on Epidemiology and Prevention; National Heart, Lung, and Blood Institute; American Heart Association; World Heart Federation; International Atherosclerosis Society; and International Association for the Study of Obesity. Circulation. 120(16): 1640-1645.
  • Aranceta Bartrina, J., Pérez Rodrigo, C., Alberdi Aresti, G., Ramos Carrera, N. I Lázaro Masedo, S. (2016). Prevalence of General Obesity and Abdominal Obesity in the Spanish Adult Population (Aged 25-64 Years) 2014-2015: The ENPE Study. Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 69(6): 579-587.
  • Blüher, M. (2019). Obesity: global epidemiology and pathogenesis. Nat Rev Endocrinol, 15(5): 288-298.
  • Bouzas C., Bibiloni, M. D. M. i Tur, J. A. (20199. Relationship between Body Image and Body Weight Control in Overweight ≥55-Year-Old Adults: A Systematic Review. Int J Environ Res Public Health. 16(9): 1622.
  • Chooi, Y. C., Ding, C. i Magkos, F. (2019).The epidemiology of obesity. Metabolism. 92: 6-10.
  • Diolintzi, A., Panagiotakos, D. B. i Sidossis, L. S. (2019). From Mediterranean diet to Mediterranean lifestyle: a narrative review. Public Health Nutr. 22(14): 2703-2713.
  • Donini, L. M., Serra Majem, L.; Bulló, M., Gil, Á. i Salas-Salvadó, J. (2015). The Mediterranean diet: culture, health and science. Br J Nutr. 113 Suppl. 2: S1-S3.
  • Durrer Schutz, D., Busetto, L., Dicker, D. et al. (2019). European Practical and Patient-Centred Guidelines for Adult Obesity Management in Primary Care. Obes Facts. 12(1): 40-66.
  • Fundación Dieta Mediterránea - ¿Qué es la dieta mediterránea? [internet]. 2010 [citat el 5 d’agost de 2021]. https://dietamediterranea.com/nutricion-saludable-ejercicio-fisico/
  • Ju, S. Y., Lee, J. Y. i Kim, D. H. (2017). Association of metabolic syndrome and its components with all-cause and cardiovascular mortality in the elderly: A meta-analysis of prospective cohort studies. Medicine. 96(45): e8491.
  • Katzmarzyk, P. T., Church, T. S. i Blair, S. N. (2004). Cardiorespiratory fitness attenuates the effects of the metabolic syndrome on all-cause and cardiovascular disease mortality in men. Arch Intern Med. 164(10): 1092-1097.
  • Koliaki, C., Liatis, S. i Kokkinos, A. (2019). Obesity and cardiovascular disease: revisiting an old relationship. Metabolism. 92: 98-107.
  • Lecube, A., Monereo, S., Rubio, M. Á. et al. (2017). Prevención, diagnóstico y tratamiento de la obesidad. Posicionamiento de la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad de 2016. [Prevention, diagnosis, and treatment of obesity. 2016 position statement of the Spanish Society for the Study of Obesity.] Endocrinol Diabetes Nutr. 64 Suppl. 1: 15-22.
  • Martínez González, M. A., Buil Cosiales, P., Corella, D. et al. (2019). Cohort Profile: Design and methods of the PREDIMED-Plus randomized trial. Int J. Epidemiol. 48(2): 387-388.
  • Mathus-Vliegen, E. M. (2012). Obesity and the elderly. J. Clin. Gastroenterol. 46(7): 533-544.
  • Mente, A., de Koning, L., Shannon, H. S. i Anand, S. S. (2009). A systematic review of the evidence supporting a causal link between dietary factors and coronary heart disease. Arch. Intern. Med. 169(7): 659-669.
  • Mills, J., Roosen, K. i Vella-Zarb, R. (2011). The psychology of body image: Understanding body image instability and distortion. A: Greene S, editor. Body Image: Perceptions, Interpretations, and Attitudes. Nova Science Publishers; p. 59– 80.
  • Mills, J. S., Shannon, A. i Hogue, J. (2017). Beauty, Body Image, and the Media. In: Martha Peaslee Levine, Perception of Beauty, IntechOpen.
  • Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Gobierno de España (2015). Actividad Física para la Salud y Reducción del Sedentarismo. Recomendaciones para la población. Estrategia de Promoción de la Salud y Prevención en el SNS [internet]. [citat el 5 d’agost de 2021 ]. https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Estrategia/docs/Recomendaciones_ActivFisica_para_la_Salud.pdf
  • Ouslander, J. G. i Beck, J. C. (1982). Defining the health problems of the elderly. Annu. Rev. Public Health. 3: 55-83.
  • Quiles, Y. (200). Taller de imagen corporal y alimentación. A: Quiles, M. J.; Van-der Hofstadt, C. J. (eds.) Mejora las habilidades de tus estudiantes, Universidad Miguel Hernández, Alicante.
  • Ramos, P., Moreno Maldonado, C., Moreno, C. i Rivera, F. (2019). The Role of Body Image in Internalizing Mental Health Problems in Spanish Adolescents: An Analysis According to Sex, Age, and Socioeconomic Status. Front Psychol. 10: 1952.
  • Trichopoulou, A., Martínez González, M. A., Tong, T. Y. et al. (2014). Definitions and potential health benefits of the Mediterranean diet: views from experts around the world. BMC Med. 12:112.
  • Weir, C. B. i Jan, A. (2020). BMI Classification Percentile And Cut Off Points. In: StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing.
  • Whale, K., Gillison, F. B. i Smith, P. C. (2014). «Are you still on that stupid diet?»: women’s experiences of societal pressure and support regarding weight loss, and attitudes towards health policy intervention. J. Health Psychol. 19(12): 1536-1546.
  • Wharton, S., Lau, D. C. W., Vallis, M. et al. (2020). Obesity in adults: a clinical practice guideline. CMAJ. 192(31): E875-E891.
  • World Health Organization - Europe (WHO-Europe). Obesity [internet] [citat el 5 d’agost de 2021]. https://www.euro.who.int/en/health-topics/noncommunicable-diseases/obesity
  • World Health Organization (WHO). Obesidad y sobrepeso [Internet]. 2020 [citat el 5 d’agost de 2021]. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/obesity-and-overweight
  • World Health Organization (WHO). Alimentación sana [Internet]. 2018 [citat el 5 d’agost de 2021]. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/healthy-diet
  • Yang, J., Hu, J. i Zhu, C. (2020). Obesity aggravates COVID-19: a systematic review and meta-analysis [publicat en línia abans que la versió impresa, 30 de juny de 2020]. J. Med. Virol. https://doi.org/10.1002/jmv.26237
  • Yumuk, V., Tsigos, C., Fried, M. et al. (2015). European Guidelines for Obesity Management in Adults [apareix la correcció publicada a Obes Facts. 9(1): 64]. Obes Facts. 8(6): 402-424.
  • Zhao, Y., Li, Z., Yang, T., Wang, M. i Xi, X. (2018). Is body mass index associated with outcomes of mechanically ventilated adult patients in intensive critical units? A systematic review and meta-analysis. PLoS One. 13(6): e0198669.
Fuente de los datos: Dialnet