Imagen corporal y estilo de vida en adultos mayores con sobrepeso y obesidad

Résumé

L'obesitat i el sobrepès disminueixen la qualitat de vida, i augmenten el risc de patir patologies cròniques. Lamentablement, actualment l'excés de pes es una epidèmia mundial. A més, la població mundial està envellint molt ràpidament alhora que l'esperança de vida està augmentant. Els problemes de salut que afecten la gent gran són majoritàriament malalties no transmissibles, generalment cròniques. També, la prevalença d'obesitat augmenta amb l'edat. L'obesitat en les persones grans incrementa específicament el risc de patir diverses patologies com la síndrome metabòlica, malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu o alguns tipus de càncer, entre d'altres, a més de produir limitacions funcionals, dolor crònic i reduir la qualitat de vida. La primera estratègia a aplicar per a gestionar l'excés de pes es basa en estils de vida saludables. L'estil de vida mediterrani és un estil de vida saludable, que millora el benestar general, prevé esdeveniments cardiovasculars i redueix la mortalitat. Consisteix principalment en seguir una alimentació mediterrània tradicional i realitzar activitat física diària. Malgrat això, els canvis en els estils de vida no sempre són fàcils d'implementar. El risc per a la salut del propi pes sovint s'infravalora, bé per una percepció incorrecta de la imatge corporal o per no atribuir-li la rellevància que té, especialment en el cas de la gent gran. Així, la imatge corporal pot afectar la manera en què s'afronten les accions necessàries per a millorar el pes, els estils de vida i la salut. La imatge corporal ha estat àmpliament estudiada en persones joves i de forma molt íntimament lligada als trastorns de la conducta alimentària, però l'evidència científica sobre la imatge corporal en persones grans amb excés de pes és limitada. Es pretén que la present Tesi Doctoral contribueixi a augmentar la limitada evidència en aquesta àrea. D'aquesta manera, l'objectiu general de la present Tesi Doctoral és avaluar la relació entre diversos paràmetres de la imatge corporal, els estils de vida i la salut en una població d'adults majors de 55 anys amb sobrepès o obesitat, així com el canvi en el temps dels mateixos. Les dades obtingudes de l'estudi PREDIMED-Plus han estat emprats per donar resposta a l'objectiu d'aquesta Tesi Doctoral. L'autopercepció de l'excés de pes es relaciona amb el maneig espontani del pes, el que generalment es tradueix en un control de la ingesta, augments en l'activitat física o combinacions d'ambdues. Malgrat això, els adults grans tendeixen a estar menys preocupats pel seu pes i, a més, tenen una menor percepció de l'excés de pes. Així i tot, la correcta percepció de l'excés de pes en adults grans també es relaciona amb el seu maneig. La preocupació pel pes minva a mesura que el pes disminueix. L'índex de massa corporal (IMC) està íntimament lligat a la quantitat de pes que es vol perdre (DWL) així com a la seva evolució en el temps. La DWL està relacionada amb l'adherència a l'estil de vida mediterrani. Les altes DWL, comparades amb DWL baixes, s'associen un patró dietètic menys saludable, amb majors consums d'aliments processats i begudes ensucrades a l'una que menors consums de fruites i vegetals; així com a menors nivells d'activitat física; però les DWL altes impacten positivament sobre els estils de vida, la salut i percepció de la qualitat de vida quan es realitza un programa de promoció d'estils de vida saludables en adults grans. Per la seva banda, les millores en els estils de vida, la salut i la qualitat de vida percebuda semblen descendir les DWL en adults majors amb excés de pes. Així, podrien conformar-se amb IMC ideals més alts, que encara podrien estar en les categories de sobrepès o obesitat. Els esforços per a baixar de pes mantinguts en el temps es relacionen amb un millor patró dietètic espontani i amb efectes més moderats quan s'aplica una intervenció de promoció d'estils de vida saludables. Les persones que més milloren la seva dieta a curt termini amb un programa de promoció d'estil de vida saludable són les que ho comencen quan el seu pes és el pes màxim que han registrat en la seva vida adulta. Les persones diabètiques han tingut pesos màxims més alts en la seva vida adulta i reporten pesos ideals més elevats que els pre-diabètics o les persones sense diabetis. Adults majors amb síndrome metabòlica i diabetis presenten una millor qualitat i adequació nutricional i una millor adherència a la dieta mediterrània, que aquells que no tenen diabetis o pre-diabetis. Destaca que totes les diferències en la qualitat de la dieta anteriorment esmentades van ocórrer sota ingestes calòriques similars, el que remarca la importància dels patrons dietètics i la selecció d'aliments. Per tant, tant el pes màxim assolit prèviament com la satisfacció amb la imatge corporal s'han de tenir en compte a l'iniciar i triar una estratègia per al maneig del pes. Oferir teràpies cognitiu-conductuals al costat de la teràpia dietètica i d'activitat física és aconsellable per assegurar la satisfacció i l'èxit a llarg termini.