El Terç del Cartoixà de Joan Roís de Corella. Edició i estudi

Laburpena

La tesi doctoral "El Terç del Cartoixà de Joan Roís de Corella. Edició i estudi" fixa el text d'aquest incunable i el compara a doble columna amb el text del qual és deutor, la Vita Christi de Ludolf de Saxònia. La datació de l'obra, entre febrer i març de 1495, i l'atribució a un taller, el de Hagenbach-Hutz a la ciutat de València, es realitza per mitjà de l'anàlisi de dades codicològiques i d'història de la impremta en aquesta ciutat. Aquesta anàlisi permet també situar adequadament el projecte d'edició dels quatre volums que conformen el Cartoixà de Corella a finals del segle XV. La comparació del text català amb el llatí permet descobrir les diferents tècniques usades per l'autor valencià per tal de confegir la seua adaptació de l'obra llatina i descobrir principalment quin és el contingut que Roís de Corella suprimeix, resumeix, amplifica, reestructura i incorpora respecte de la Vita Christi. D'aquesta manera, s'observa que en el Terç del Cartoixà, entés com un manual de devoció, hi ha una preocupació per part de l'autor de reestablir el text sagrat, hi ha la influència de la Postilla litteralis de Nicolau de Lira, autèntica font secundària de l'obra catalana, de les praelectiones que ell, com a mestre en teologia (1482-1484), va elaborar, l'influx també de l'augustinisme del bisbe Jaume Peres de València per mitjà de les doctrines de la justificació i del verus Israhel i la necessitat de proposar com a model soteriològic per als cristians de qualsevol condició un model franciscà basat en la pobresa i la humilitat, i per als cavallers en particular, un model d'arrel lul·lianes que s'incardina en el context del moment per mitjà de la figura del cavaller màrtir.